A les afores d’un poblet de l’Índia, vivia un encantador de serps amb la seva dona. Cada matí, l’encantador baixava al poble a treballar, agafava la seva catifa, l’instrument per encantar la cobra i s’asseia a un racó del mercat.
Aquest encantador, no era un encantador qualsevol. Enlloc de portar una flauta, portava un instrument de corda. Aquest instrument era tradicional de la Índia i tenia un so diví que encantava fins i tot a les persones que passejaven pel mercat. L’havia fabricat ell mateix amb fusta de teca i una carbassa. I l’hi havia posat 26 cordes que al tocar-les, produïen una cascada de notes brillants. Es tractava del sitar.
Quan tocava el sitar, la seva cobra aixecava el cap i ballava al ritme dels acords que feia l’encantador. Tothom es quedava meravellat i li donaven propina.
Però un dia que havia fet un bon salari, quan va decidir marxar a casa, no s’adonà que tres lladres l’estaven seguint per robar-li els diners.
L’encantador arribà a casa i li ensenyà a la seva dona tots els seus guanys, tot dient: “Ho guardaré tot a les golfes”. Agafà la cobra i els diners i ho guardà en dos cofres diferents. Els lladres estaven vigilant i ho van sentir tot.
L’encantador i la seva dona van anar a dormir, i els lladres van entrar a les golfes. Van agafar el primer cofre que van trobar i va sortir corrents al carrer. En el moment d’obrir-lo per repartir-se els diners, va arribar la gran sorpresa. S’havien equivocat de cofre! La cobra va sortir tota furiosa perquè l’havien despert i els lladres morts de por, van sortir corrents.
El dia següent, l’encantador pujà a les golfes a cercar la serp per començar una nova jornada, però només va trobar un cofre. I va exclamar: “m’han robat els diners!”, però en aixecar la tapa va veure que els lladres s’havien equivocat de cofre.
L’encantador, sortí fora de casa, desplegà la seva catifa, es va seure i començà a tocar el sitar. Amb l’energia que transmetia l’instrument, al cap d’uns minuts, la serp es va apropar fent zig-zag. La va recollir i se l’emportà amb ell cap al mercat, per començar un nou dia.
I dels lladres no se’n va tornar a saber res més.
Aquest encantador, no era un encantador qualsevol. Enlloc de portar una flauta, portava un instrument de corda. Aquest instrument era tradicional de la Índia i tenia un so diví que encantava fins i tot a les persones que passejaven pel mercat. L’havia fabricat ell mateix amb fusta de teca i una carbassa. I l’hi havia posat 26 cordes que al tocar-les, produïen una cascada de notes brillants. Es tractava del sitar.
Quan tocava el sitar, la seva cobra aixecava el cap i ballava al ritme dels acords que feia l’encantador. Tothom es quedava meravellat i li donaven propina.
Però un dia que havia fet un bon salari, quan va decidir marxar a casa, no s’adonà que tres lladres l’estaven seguint per robar-li els diners.
L’encantador arribà a casa i li ensenyà a la seva dona tots els seus guanys, tot dient: “Ho guardaré tot a les golfes”. Agafà la cobra i els diners i ho guardà en dos cofres diferents. Els lladres estaven vigilant i ho van sentir tot.
L’encantador i la seva dona van anar a dormir, i els lladres van entrar a les golfes. Van agafar el primer cofre que van trobar i va sortir corrents al carrer. En el moment d’obrir-lo per repartir-se els diners, va arribar la gran sorpresa. S’havien equivocat de cofre! La cobra va sortir tota furiosa perquè l’havien despert i els lladres morts de por, van sortir corrents.
El dia següent, l’encantador pujà a les golfes a cercar la serp per començar una nova jornada, però només va trobar un cofre. I va exclamar: “m’han robat els diners!”, però en aixecar la tapa va veure que els lladres s’havien equivocat de cofre.
L’encantador, sortí fora de casa, desplegà la seva catifa, es va seure i començà a tocar el sitar. Amb l’energia que transmetia l’instrument, al cap d’uns minuts, la serp es va apropar fent zig-zag. La va recollir i se l’emportà amb ell cap al mercat, per començar un nou dia.
I dels lladres no se’n va tornar a saber res més.
